.jpg)
Escoltar una obra de música actual, és sovint un repte, l’oient s’enfronta a una obra sense gaires referències, pot ser que desconegui l’estil, la tècnica, fins i tot a vegades la durada i la instrumentació. Hem viscut una època apassionant pel que fa a les novetats i alhora desconcertant, a poc a poc anem adonant-nos que al marge d’una estètica o l’altra, l’artista, els vertaders artistes, els que necessiten compondre i comunicar al marge de modes puntuals, creen una obra personal que permet identificar-la i relacionar-la amb el seu creador.
Jordi Cervelló és un compositor especialment significatiu tant per la seva trajectòria com pel volum d’obra. Per situar la seva personalitat cal comentar dos aspectes. En primer lloc, la seva relació amb els “clàssics”, en l’any 1951 havia pogut escoltar a Prades a Pau Casals interpretant les suits per a violoncel de Bach, també va poder escoltar els grans intèrprets del moment amb les obres fonamentals del repertori de música de cambra. L’energia, les extraordinàries possibilitats tècniques i la capacitat de commoure a l’oient van causar una impressió profunda en el futur compositor. En segon lloc, la pràctica del violí i també la pedagogia han incidit en una determinada manera d’entendre la música. Des de molt jove va iniciar els estudis de violí amb Joan Massià, després els va continuar a Itàlia i finalment ha dedicat uns anys a la pedagogia, dins la seva obra trobem alguns arranjaments que demostren aquest interès i coneixement dels instruments de corda (per exemple les transcripcions per a orquestra de corda de "l’Àlbum d’Anna Magdalena Bach" o del "Capriccio núm. 6" de Paganini).
Les referències anteriors, pràctica instrumental i interès pel gran repertori determinen una personalitat molt característica. En la dècada dels seixanta i setanta preval a Occident un tipus de música relacionada amb les innovacions, a vegades amb el trencament, el contrast amb les tècniques del passat es converteix a vegades en origen de la composició. En aquesta època Cervelló manté els seus criteris, l’estil propi que ha aconseguit el mantindrà sempre, al marge de canvis de tendències. El mateix compositor explica que la “tècnica natural” que utilitza conté diversos elements: un cert virtuosisme, claredat estructural, necessitat expressiva. Aquesta última qüestió, complexa per la subjectivitat que comporta i per la distància amb alguns dels corrents més “oficials” de la música contemporània, dona a la música de Cervelló una especial significació.
El nom d’algunes composicions ens manifesten clarament els trets personals de l’autor, per exemple "Concerto Grosso" obra que té en compte un plantejament instrumental que prové del barroc, també la "Fantasia Concertante" manté una referència amb un model formal històric. A part d’aquestes composicions trobem en la seva música algunes composicions molt significatives i que van ajudar a difondre el seu nom internacionalment. Pot ser "Anna Frank, un símbol" escrita en el 1971 per a orquestra de cordes i estrenada al Palau de la Música Catalana en el X Festival Internacional de Música per la Young Israel Strings és una de les més conegudes. L’expressió d’un profund dolor, de l’estupefacció davant de l’horror organitzat fredament per l’home per destruir al seu proïsme, fan que el compositor treballi amb uns materials sonors que li permeten traslladar aquests sentiments, en aquestes composicions (com en "Seqüències sobre una mort" o "Clamor") es combinen la necessitat d’expressar i la necessitat de transmetre i commoure.
L’obra de Cervelló iniciada en els inicis dels anys seixanta, no ha parat de créixer, les obres es van succeint sense intervals de distància, entre les darreres destaquen diverses composicions per a orquestra. Les "Formes per a una exposició" proposa una curiosa relació entre vuit formes matemàtiques que trobem a la naturalesa i vuit formes musicals. Aquesta correspondència permet escoltar una obra original i alhora tenir punts de referència, per exemple, en el fragment titulat “El Cercle” la música fa la sensació de “girar” quasi com un perpetuum mobile. Una altra composició de gran importància és el "Concert per a violí i orquestra", és curiós observar com a vegades un compositor abans de plantejar-se escriure una obra que té antecedents magistrals, com per exemple una simfonia o un concert per a violí o per a piano, sembla “guanyar temps” augmentant el seu catàleg amb altres obres, fins a trobar el moment adient, fins a tenir la certesa de poder abordar una obra amb tants antecedents extraordinaris. Cervelló coneix i admira molta de la gran música del passat, per tant, els concerts de violí de Beethoven, Brahms, Sibelius o Bartók entre d’altres són una referència. El moment va arribar en el 2004, l’obra enllestida s’edita i es prepara la seva estrena pel mes de setembre del 2005, un concert interpretat per l’Orquestra de la Radiotelevisió Espanyola amb el violinista Markus Placci.
Per aquest 70 aniversari hi ha previstes altres audicions, voldríem destacar l’enregistrament en disc compacte de diverses obres com Lux et umbra interpretada per la Camerata de San Petersburg, les interpretacions ja realitzades del "Concertino per a violí i cordes" que Gerard Claret i l’Orquestra Nacional d’Andorra han fet a França aquest estiu, i l’estrena de l’obra per a orquestra "Ybris" prevista pel mes de gener del 2006, els intèrprets seran l’Orquestra Nacional d’Espanya dirigida per Josep Pons. Aquest poema dramàtic està dividit en dos moviments i el títol fa referència a una paraula grega que indica violència i prepotència. De la mateixa manera que en l’època d’"Anna Frank, un símbol", Cervelló vol reflectir en la seva música els conflictes i la violència del món que ens envolta, molt sensible a les manifestacions de la violència, ja sigui de gènere, contra les espècies animals o el terrorisme, fa servir la música com un clam i una expressió personal que difícilment ens deixa freds. A més de l’expressió a través de la música Cervelló ha escrit recentment un text anomenat "La cupola di san Pietro", on exposa les seves opinions sobre els temes que més el preocupen, i també comenta els aspectes musicals que més l’han impressionat.
Dins del divers panorama actual, la música de Jordi Cervelló proposa claredat formal, dosificació de recursos i uns procediments tècnics sempre destinats a què la música sigui vehicle d’expressió i comunicació. Escoltar la seva música no ens deixarà indiferents.
Jesús Rodríguez Picó