Entre els anys 1974 i 1999 David Padrós va escriure tres obres per a orquestra amb una característica comuna: la utilització d’elements que provenien de cultures no occidentals. Com explicava l’autor “Com a compositor occidental, escric música europea que conté elements bàsics de les cultures orientals”.
La primera obra de la trilogia va ser "Khorva" escrita en l’any 1974, la referència escollida és la música cerimonial dels monestirs tibetans. Segons David Padrós el títol de l’obra prové de la mística tibetana i fa referència a la transformació ininterrompuda a la qual estan sotmesos tots els fenòmens. Aquesta influència condiciona l’obra a diferents nivells, tant en el seu plantejament general com en els diferents elements que la constitueixen.
El compositor Francisco Martín-Quintero destaca que les referències explícites entre "Khorva" i les sonoritats dels serveis religiosos als monestirs “... al començament els instruments s’incorporen successivament, un començament 'desordenat'... esglaonant les entrades de tots els instruments”. Posteriorment, les sonoritats de les cordes interpretant notes agudes sorgirà com una ressonància, procediment emprat en molts moments.
L’obra està concebuda com un desenvolupament continu, segon el compositor “... portant cada vegada a resultats diferents en un procés circular sense fi”. La polifonia està definida pels contrastos de densitat, originant un flux sempre en constant transformació.
Els nou números d’assaig defineixen els diferents fragments que componen "Khorva". Podem establir el número cinc com un punt central, un eix de simetria que divideix l’obra en dues parts, relacionant les quatre primeres amb les quatre darreres, d’aquesta manera s’estableix una estructura en forma de mirall.
Si en la primera part la densitat va gradualment en augment, en la segona, a partir del número sis d’assaig la densitat disminueix fins a arribar al "estinguendo" final que condueix al silenci.
Jesús Rodríguez Picó